l'altre

amb aquest paisatge sònic pretenc generar un entorn emocional on el subjecte se senti el més altre possible, el més aliè a sí mateix possible, en la mida que el mitjà i el context permeten.

la manera més adecuada d'experienciar aquesta audició és estar assegut i relaxat en una sala espaiosa i completament a les fosques amb dos altaveus estereo situats cadascun en el pol corresponent.










l'acompliment de l'objectiu d'aquesta peça l'he dut a terme a partir d'un cert in crescendo de les varies coordenades sonores, amb la intenció de que analògament augmenti la tensió psicològica en l'oïent.

aquí, la concepció de "què és l'altre" ha estat canalitzada des de les masses a l'individu mateix, des de la contemplació del sofriment aliè al patiment en la pròpia carn. és per això que l'evolució de l'enfoc ideològic d'aquesta proposta es podria considerar com un "procés d'individualització".